diumenge, 18 de novembre del 2012

Pedalant al Ladakh

En aquesta ocasió, i degut  a un canvi de darrera hora, farem una ruta al Nord de la Índia. El pla inicial, era  fer un itinerari que ens portés desde Kathmandú fins a Lhasa, per la Friendly Highway. Quinze dies abans de la sortida, el gobern xinés prohibeix l'entrada de turistes al Tíbet, no concedint cap visat, i això ens afecta de ple. L'alternativa que ens ofereix el Mariano, és la de viatjar cap a l'anoment Petit Tíbet, al nord-est de la India, regió de Jannu i Cachemira. Aquesta regió és limíntrofe entre el Pakistàn i la Xina, una de les fronteres naturals és la serralada del Karakorum. El nostre itinerari, dissenyat per Patagonia Biking, surt de Leh, la capital del Ladakh, ens dirigirem cap al sud seguint en un primer moment el curs del riu Indo i de tornada un altre cop passant molt a prop de Leh, ens endinsarem a la Vall de Nubra i un altre Vall pràcticament paral.lela, per tot seguit tornar en llarg descens pel Kardhung La a Leh.

En esta ocasión, y debido a un cabio de última hora, haremos una ruta en el norte de la India. El plan inicial, era realizar un itinerario que nos llevara desde Kathmandú hasta Lhasa por la Friendly Highway. Quince dias antes de la salida, el govierno chino prohibe la entrada de turistas al Tíbet, no concediento ningún visa, y esta circunstancia nos afecta plenament. La alternativa que nos ofrece Mariano, es la de viajar hacia el llamado pequeño Tíbet, al noreste de la India, región de Jannu y Cachemira. Este región es limíntrofe con Pakistan y China, con un escenario montañoso espectacular, la cordillera del Karakorum. Nuestro itinerario, diseñado por Patagonia Biking, parte de Leh, la capital del Ladakh, nos dirigimos hacia el sur, siguiendo en primera instancia el curso del rio Indo, y de vuelta, otra vez pasando muy cerca de Leh, nos adentraremos en el Valle de Nubra, ya en el norte, como colofon, llegaremos a Leh en largo descenso del Kardhung La.

Dia 19-20/09/2012   Barcelona - Kathmandú

Aeropuerto de Barcelona, empieza el viaje, finalmente, no llegaba nunca este dia! Dia lluvioso, entro en el hall con la caja mojada por la lluvia. Me impaciento un poco por la espera, ya que la compañia con la que volaremos, Qatar Airways, todavía no ha montado el mostrador para sacar las targetas de embarque. Durante mi larga espera, sentada sobre el carrito, aparece Oscar, a quien acabo de conocer personalmente. Oscar es el "otro" español del grupo, aragonés. El grupo se completará con dos argentinos, y tres italianos. Por cierto, ahora que toca hablar de estos temas, la compañia impecable, pero el traslado de la bici en los diferentes enlaces posteriores , una tortura !!. El vuelo discurre sin incidentes, y llegamos a Tribhuvan Airport después de hacer escala en Doha. El aeropuerto de Qatar, es impresionante, el trayecto desde el avión hasta la terminal en bus es largíiiiiiiisimo, y los cafes caríiiiiiiiisimos.  Poner los pies en el suelo es como siempre un gran alivio, por que implica movimiento para el cuerpo. Nos reciben, con puntualidad inglesa, Mariano y nuestro enlace en Nepal, un señor que habla un español perfecto, Sajan. El es el responsable de coordinar todo el equipo que nos acompañará durante el recorrido, de encargar los víveres, las tiendas, etc.

 Personalmente, tengo ganas de pasear, así que nos animamos , y despuès de una ducha y un descansito de una hora, salimos a que nos engulla, literalmente, la ciudad de Kathmandú. Estamos alojados en el Hotel Manaslu, fuera del barrio de Thamel, el mas turístico y ruidoso. Llegamos pues al barrio en veinte minutos, y necesito media hora para situarme, este ambiente me colapasa los sentidos, pero todos, hasta el sexto.... Vamos a ver la Durbar Square, y saboremos un platillo nepales. Entre el humo, el gentío, coches,vacas, motos y la ausencia de semáforos , y el jet lag, estoy más aturdida que otra cosa.






 





divendres, 10 d’agost del 2012

diumenge, 24 de juny del 2012

Treskant a Lespaüles i Via ferrada El Castellaso

Matí
Realitzem el tram de carrera a peu per tal de senyalitzar-lo de cara a la duatló del dia 1 de juliol. M'ho he passat molt bé, el recorregut és espectacular, carenant i ascendint per terreny d'isards, amb unes vistes fantàstiques de la cara sud de l'Aneto, Castanesa, i pic del Gallinero, raconets que ens ofereix la Ribagorça...
Tot un regalàs que em fan l'Albert, el Tito i en Miquel: GRÀCIES !!!



Tarda
Via ferrada curta, de dificultat mitjana, i ben equipada. Orientació nord, a la tarda s'escapa dels rajos solars. La pared és perfecta per un equipament com aquest, les vistes a dalt, fantàstiques. L'accès és en direcció Sesué, ben senyalitzat, per pista forestal en bon estat, a escassos cinc minuts de la carretera principal que mena a Benasque i abans d'arribar-hi.

dissabte, 23 de juny del 2012

La Terreta Btt

    Paisatge singular, sense desnivells excesius, voltors, la primavera es fa patent, i també la calor, que apreta. Volta clásica, sortint desde el trencall de la nacional amb les indicacions de Torre de Tamúrcia. Carretera, pistes i algun camí entre els roures, Espluga de Serra, Aulàs i algun altre poble abandonat. 49km i uns +900m. La suada ha sigut bona... a la nit, baixada de falles, tradició típica d'alguns indrets pirinencs i que val la pena veure algún cop a la vida.
Espluga de la Serra




Roureda

Mas de Barreda+ovelles i cabres


divendres, 22 de juny del 2012

Pla de l'Ermita-Vall de Boí

       Dissabte, enganxada l'esquena, marejos i estòmag regirat, poca cosa més que un passeig a Buira, intento que em passi el mal.
         Diumenge, sortida amb la bici fins al Plà de l'Ermita, per no carregar-me, tota l'estona vaig per carretera, 51 kms. Continuo amb la mostra de romànic de la vall, en aquesta ocasió, Sant Quirc , molt senzilla, i fora de les declarades Patrimoni, està ubicada en un indret estratègic, orientada al sud, i massa restaurada... però de totes maneres, no ens l'hem de perdre.

Sant Quirc

Vista des de el Pla de l'Ermita, ginesteres
Campanar de Sant Joan (Boí)

 Olor de ginesta, colors saturats,  cel clar, aire fresc de la muntanya. Això és que trobes a la Vall de Boí, i edificacions del segle X-XI... A Boí, l'ermita de Sant Joan, preciosa, al costat de la oficina i seu del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici . Al plà de l'ermita , Sant Quirc d'una sola nau, sense campanar i d'una sobrietat que contrasta amb l'estil lombard de la resta de les esglèsies que es troben a cotes més baixes, potser és aquesta la raó....
















Al mig dia, dino a la vora del riu, a l'accès de la Vall, prop de la presa de Cavallers, on desprès camino una mica , i fotografio algunes de les plantes que es troben en plena floració.

UN LUXE,  i en 40 minuts, a casa...
Sant Joan (Boí)

Abside, estil lombard, St. Joan

Sant Quirc
Cavallers

Orquídeas

Corniol (Aquilegia Vulgaris)

diumenge, 10 de juny del 2012

Sobre rodes a la Val d'Aran

Cap de setmana, aquest necessito quedar-me a prop de casa, i aprofito per visitar la Val d'Aran, ara sense el seu mantell blanc. El paisatge és un esclat de color, on predomina el verd, i alguna clapa de neu a les cotes més elevades. Els prats, farcits de flors oloroses, i els carrers i les  pistes, pràcticament desèrtics, quin contrast amb l'hivern !!.

Esglèsia de Salardú

Narcís (Narcissus poeticus)

Rovell d'ou (Trollius europaeus)

Magnífic exemplar  cavall pirinenc

Dissabte

       Sortida de Salardú, remunto la Val d'Aiguamog, Banhs de Tredós, fins al trencall que mena al Refugi de Colomers. La pista continua remuntant la muntanya, fins a arribar al coll, on tot serà descens , ara per la Val de Valarties. Per arrodonir el desnivell i els kms, pujo fins a Baqueira. Així surten 41kms  uns +1.100m.

Pedalant per les pistes d'esquí de Baqueira-Beret

Mongarri
 Diumenge
Vista de Bagergue, ben petit,entre muntanyes

Val de Ruda, entre albissons
      Surto del poblet de Baqueira, desèrtic... enfilo direcció Mongarri,  passant per les pistes, d'esquí fins al parking de l'Orri. Arribo a Montgarri plovent . L'ambient allà és extraordinari, i està ple de ciclistes. La tornada la faig per la pista, baixo pel GR a l'entrada del parking de Orri, i fins a Bagergue tot baixada per camins i corriolets, molt divertit. Unha, Salardú i camí que segueix el riu fins a la Val de Ruda i el pont que creua el Garona fins a la carretera del port, ara ja baixada fins al cotxe, desprès de 39kms, i penso uns +1.000m. La Val d'Aran no defrauda mai, res a envejar a altres entorns de muntanya europeus.
Ull de perdiu (Myotosis alpestris)





divendres, 25 de maig del 2012

London City

Doncs això, si , mai havia estat a London. Ara ja no ho puc dir. ara puc dir, quan tornaré ???  Aprofitant que volia regalar-li a la mare quelcom especial, fa dies que em rondava pel cap portar-la a alguna capital europea. Només ha estat un cap de setmana, però ha donat molt de si. 

Divendres arribem tarda a London, i sense saber que havia de canviar el rellotge, ostres, però si la nostra zona horaria és London, no ho entenc... sempre portant la contrària. Prenem un taxi per que no trobem l'hotel, i el taxista sembla que faci una carrera , això si, ens hem patejat part d' Oxford Street, i tot i baixar-nos a la parada de Marble Arch, no serà fins diumenge que el veurem. L'ambient és molt animat, no sembla que siguin les dues de la matinada !!.

Ens llevem dissabte una mica desorientades, amb molta calor,   moltes ganes de veure ciutat, i de fer un  bon breakfast, han passat moltes hores des de el darrer àpat.

A l'Underground
 Primera fita, British Museum, brutal, no puc descriure la sensació de veure en directe la Pedra Rosetta, les pintures egipcies, o el frontal del Parthenon, meravellós veure en primer persona aquells peces que formen part de la història de la humanitat, i que sempre ens havíen explicat als llibres de text. Com que el temps apreta, veiem el més significatiu, i decidim plegar a les 3 per menjar quelcom, estem extasiades de tanta emoció, no és broma que sigui un dels millors museus del món, i dels pocs que no s'ha de pagar entrada.

A l'entrada del British Museum

Les simbóliques cabines telefoniques














Com que no acabaria mai de possar-vos fotos del BM, millor paro .... Desprès decidim caminar fins a Trafalgar Square , arribem fins al British Parliament, i com no, el Big Ben, també veiem l'abadia de Westminster, el primer pont sobre el Thamesis que pren el seu nom, i trecant l'horitzó de la ciutat., el London Eye: fantàstic.

Escultura grega: Afrodita

Mómia de 5000anys trobada al desert

Aixovar funerati egipci: shabtis
































































Desprès d'aquest xoc tan british, amb els carrers bullint de gent, prenem el metro a la parada de Victoria, més endavant sabrem que és un centre de comunicacions de la city. Baixem a Tower Hill, i quan sortirm la llum ja està prenent els tons ataronjants de la tarda, veure aixì Tower of London, el Toser Bridge i el City Hall, no té preu....i a sobre està refrescant molt i la gana apreta.... 

Danvant el Big Ben

El Big Ben

London Eye

Tower Bridge

Sopen a un local anomenat Cafe Rouge, bàsicament menjar francès, i vi , ..... bé el vi era al.lucinògen, i tenia l'efecte de fer riure a qui el tastava. Arribem a l'hotel mortes, però contentes d'haver-nos empapat bé de l'ambient de la ciutat, realment no l'espera així de cap manera.
Diumenge matí, caminant a la vora del Hide Park , ple de artistes que exposen intentant vendre, algun dels seus quadres, cavalls pasejant pel parc, bicicletes i ànimes en shorts fent running. Arrivem a l'objectiu, el Buckingham Palace, volem veure el canvi de guàrdia, i arribem just a l'hora, però no van on time, o és que avui ho fan a un altre hora. Pels pèls ho veiem, però no sé si és una de les coses que val la pena , ara us puc dir que val més dedicar el temps a altres coses. Prenem un bus turístic de dues plantes, i amb uns auriculars , ens van explicant tots els elements més importants pels quals anem circulant, el famós Harrods, o barris tan peculiars com Kensignton o Notting Hill.

El temps se ens tira a sobre, i decidim menjar quelcom a prop de l'hotel, desprès de recollir les maletes, concretament a un petit restaurant familiar grec, tot deliciòs. 
Tan apretat el temps, que perdem , per primera vegada a la meva vida , el vol de tornada a Barcelona, NO M'HO PUC CREURE !! ull amb les cues a l'aeroport per la seguretat, al trànsit desde el centre a Stansted, i al ritme dels buròcrates. La brometa ens surt per un ull de la cara, però ara ja no val la pena pensar-hi més..... aquesta, és un altre història però.

Buckingham Palace

Omnipresent bandera, a Harrods.





dissabte, 19 de maig del 2012

Pic de l'Aneto amb esquís 3.404m

Desde el plà de la Besurta, d'una tirada, finalment fem +1.500m i el dia ens respecta tota l'ascensió, i el descens esquiant... durant un dia primaveral, amb clars i núvols. Fantàstic !, tot i que no hi confiava, l'optimisme i la perseverància d'en Blai, ens fa sortir cap amunt i fer cim a aquesta emblemàtica muntanya aragonesa. Al cim arrivem sense veure pràcticament res, entre núvols dispersos, s'insinua la Cresta de Salenques, i la timba. Quan ens treiem els esquís i comencem a caminar, passem pel Forau d'Aigualluts, allà comença a ploure, però quan descarrega de veritat, ja estem al cotxe, pels pèls !!!

Via ascens normal per sobre de La Renclusa

Al cim 3.404m sostre dels Pirineus
Pas de Mahoma



Narcís de muntanya (Narcissus pseudonarcissus)

Dent de gos (Erythronium dens-canis)