Dona i Esport 2008

Setembre '08: Aquest any, també aconsegueixo una plaça per a les jornades que fomenta la FEEC , amb subvenció del Consell General de l'Esport , per tal d'incentivar l'esport a la muntanya entre les dones. Desprès d'intentar en dues activitats més, aconsegueixo apuntar-me les jornades de Perfeccionament de BTT on hi ha vint places disponibles, de les que nomès acabem sent un grup de 14 noies. Programa atapaït a Pujalt, i sortides el dissabte descens basicament + teoria tècnica + mecànica, i diumenge al pic de l'Orri.
Alguna va patir més que altres, el nivell tècnic requerit era maco en descens: hi havia trams sense camí, ni corriolet, hi havia. De totes maneres, tot és enriquidor, l'experiència dels altres sempre ajuda, m'ho vaig passar molt bé !!
De moment, el cap de setmana vinent, fem sortida "only Women". A veure com surt, hi haurà crónica.

Ruta al Wikiloc: Pic de l'Orri.
Notícia Feec: http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=4341

MatagallsMontserrat'08

Setembre '08, XXIX edició de la marxa de resistència Matagalls-Montserrat. Aquest any, ens hem proposat fer-la en l'últim moment, ja que no ens ho havíem plantejat. El Crhistophe i la Carole, ens han tramès la seva motivació i decidim fer "equips" masculins/femenins per veure que tal. Passem a recollir a dos companys mes i a Collformic ens trobem amb l'incombustible Silvestre.

Trobem camins humits, boira al pla de la Calma, i fins i tot pluja a Sant Llorenç Savall. Allà els nois ja ens han passat, mentre nosaltres lluitem per mantenir-nos despertes: kilòmetre clau, on abandona moltíssima gent ja que l'aturada es dilata, i quan la "màquina" para, és molt difícil tornar a engegar. La Carole vol descansar, mentre jo intento mantenir-la desperta a base de Coca-Cola i xerrameca, se li van tancant els ulls del cansament i la son: ja hem fet més de la meitat.
Passat aquest punt crític, ens enfilem ja cap als Cingles de Bertí en un rosari de llumetes fent una ziga-zaga, i els primers metres anem una estona darrera d'uns nois que anaven fumant alguna cosa que ens fa dir tonteries només amb el fum que inhalem, yu ju !.
Parlem amb els nois per telèfon: ja han arribat, i a nosaltres encara ens queda una bona tirada. Arribem al Monestir desprès de quasi 22 hores de caminar. No estic gaire orgullosa del temps realitzat, però si de que les dues haguéssim arribat : felicitats campiona , ho has aconseguit !, i arribar en l'estat en que vàrem arribat, en aquesta edició: no he patit ni una sola butllofa als peus, i els dolors musculars/articulars son molt suportables, fent balanç, la millora és substancial.Les aturades, massa llargues, però que hi farem.
Finalment arribem tots fins a dalt de la Muntanya Màgica, un èxit, i ja estem pensant en la propera, i en que demà sona el despertador a les 6.00, ostres sóc la única que no pot fer festa el dilluns , és que.....

ESTELS DEL SUD : PART I

Necesitamos entreno de caminar para nuestras piernas, así que el puente de la Diada de este año, decidimos hacer la ruta de Estels del Sud, circular, que pasa por las provincias de Tarragona y Teruel. Con no muy buen criterio, Rafa y yo, más bien yo, pienso que podemos hacerla en tres dias, alargando los quilometrajes.
Y como no podia ser de otra manera, todo el mundo sabía que ese fin de semana llovería, menos nosotros. Dormimos al ladito del Refugio del Monte Caro de donde salimos por la mañana, y llegamos ese mismo dia a Arnes: mojados hasta los huesos, arrugados ,de noche, y con 44 km en el cuerpo. La idea era dormir bajo las estrellas, pero la fuerte tormenta eléctrica , así como los raudales de agua que caían por las paredes de conglomerado de la zona, nos hacen cambiar de opinión, y conseguimos in extremis una habitación en Can Barrina. Comer, eso ya es otro cantar, a las 11.00 ya no damos ni pena, lo único que nos llevamos a la boca es un cacaolat y una bolsa de patatas guarras: buena mezcla.
Con el ánimo un poco minado, y todo mojado, cojemos un bus , vamos a buscar la furgo y descansamos ese dia. Al tercer dia, hacemos otra etapa, saliendo de Arnes con una combinación rocambolesca de autobús público, llegamos a Beseit pasando por la cima del Penya Galera: precioso. Ya sé que uso mucho esa palabra, ya, pero además todo el entorno es salvaje y aún virgen, hasta las cabras montesas aún se asustaron con nuestra presencia. Vemos ríos cristalinos, entre cañones de piedra que forma bañeritas: que bonito, como dice Robert, Els Ports es un lugar donde abundan los rinconcitos con encanto. Merece la pena hacerlo en los dias recomendados, que son cinco, con cuatro pernoctaciones, circular, y a disfrutar del entorno !!! Nos han faltado dos tramos de 18 km, pero ya caeran. Esta vez han caído 63 km. Consejillo: llevad mapa, hay pintura , pero...., y de noche las marcas son azules no muy visibles que digamos.

Solitario, no encontramos a nadie mas haciendo ruta, claro ostia, si iba a llover. Este año el agua me esta acompañando allá adonde voy, YA LO DECIA el chino aquel: BE WATER MY FRIEND !!!

Web : http://www.estelsdelsud.com/