MatagallsMontserrat'08

Setembre '08, XXIX edició de la marxa de resistència Matagalls-Montserrat. Aquest any, ens hem proposat fer-la en l'últim moment, ja que no ens ho havíem plantejat. El Crhistophe i la Carole, ens han tramès la seva motivació i decidim fer "equips" masculins/femenins per veure que tal. Passem a recollir a dos companys mes i a Collformic ens trobem amb l'incombustible Silvestre.

Trobem camins humits, boira al pla de la Calma, i fins i tot pluja a Sant Llorenç Savall. Allà els nois ja ens han passat, mentre nosaltres lluitem per mantenir-nos despertes: kilòmetre clau, on abandona moltíssima gent ja que l'aturada es dilata, i quan la "màquina" para, és molt difícil tornar a engegar. La Carole vol descansar, mentre jo intento mantenir-la desperta a base de Coca-Cola i xerrameca, se li van tancant els ulls del cansament i la son: ja hem fet més de la meitat.
Passat aquest punt crític, ens enfilem ja cap als Cingles de Bertí en un rosari de llumetes fent una ziga-zaga, i els primers metres anem una estona darrera d'uns nois que anaven fumant alguna cosa que ens fa dir tonteries només amb el fum que inhalem, yu ju !.
Parlem amb els nois per telèfon: ja han arribat, i a nosaltres encara ens queda una bona tirada. Arribem al Monestir desprès de quasi 22 hores de caminar. No estic gaire orgullosa del temps realitzat, però si de que les dues haguéssim arribat : felicitats campiona , ho has aconseguit !, i arribar en l'estat en que vàrem arribat, en aquesta edició: no he patit ni una sola butllofa als peus, i els dolors musculars/articulars son molt suportables, fent balanç, la millora és substancial.Les aturades, massa llargues, però que hi farem.
Finalment arribem tots fins a dalt de la Muntanya Màgica, un èxit, i ja estem pensant en la propera, i en que demà sona el despertador a les 6.00, ostres sóc la única que no pot fer festa el dilluns , és que.....