I Cronoescalada Cronoespot

      Aprofitant que havia de veure apartaments i pisos a Esterri, el dissabte faig nit a l'Alberg Les Daines , a peu dels remuntadors de les pistes d'esquí de Espot Esquí. Desprès de veure un munt de pisos, la cosa es complica, ja que el que m'agradaria és un mix de varis, però en fi, hauré de pendre una decisió.

    Diumenge, a les 8.30 toca diana, avui havia de descansar, és un tute pujar i cansa veure pisos. Al parking ens veiem moltes cares conegudes de la setmana anterior. És la primera vegada que vinc a aquestes pistes, i havíem passat i fet nit a la Pedals, però canvia el paisatge radicalment respecte a l'estiu. Al link podeu veure l'itinerari de 4km,  surts esquiant desde la cota 1.500m fins a la sortida propiament dita de la cursa, que junt amb l'escalfament, doncs al final surten jo diria que quasi surten els +1.000m.  Fem qua i ens donen la samarreta de rigor, i un pitral de roba, millor que els imperdibles.  La temperatura és suportable, entre 0Cº i -1º a dalt, tot i que està tapat, no fa vent, cosa que és d'agraïr. L'itinerari és més curt que la Crononiu, aquest cop , surto al meu ritme per comptes d'apretar desde el principi, per evitar fondre'm , així que aconsegueixo arribar a dalt , fent el mur pertinent amb unes 20 voltes maries, sense haver-me d'aturar en cap moment. Les llagues, tornen a queixar-se, però ni cas. Arribem a dalt, i les vistes son molt guapes, en 1h 14' , en el lloc 78 de la general, acabant un total de 120 participants. L'ambient és més popular, i al mur, aconsegueixo avançar a uns quants que relliscaven fent les voltes, tot i que la traça estava molt ben feta. Ens donen dinar a la cafeteria de la cota 2.000, i conec a una madrilenya molt simpàtica i saludo al Ton del CEC.

     A que no sabeu quin pitral portava, ......,  el + eròtic de tota la cursa : el  69, ja ja ja.

   Properament , fotos.

  + INFO : http://cronoespot.blogspot.com/search/label/ITINERARI

Cronoescalada V Crononiu La Molina

     

      Tot té una explicació, com sempre, ja ja ja , molt bé Lluís,  no he guanyat res, no,  més aviat tot el contrari  !!  VA ser   l'anècdota del dia, molt divertida. Això que veieu és el podi, i  la última classificada abraçada a ell, vaja, a la pota del bitxo,  JA JA JA, aquests del A E Muntanyà son la ostia , i van regalar una bosseta amb xuxes, + pernil ibèric als primers classifcats de les categories importants, i puntàs, a la darrera classificada.
      Per endavant, el meu reconeixement a tots els que participen en el muntatge de la cursa, i al Lluís Planagumà en particular, per la feinada que té organitzar un esdeveniment com aquest, i que tot surti bé, a més del festival que van muntar al final, butifarrada i pica-pica,  amb sorteig de material: però molt, vaja, que havies de tenir molta mala sort pq no et toqués res, així que vaig sortir del recinte més carregada del que vaig entrar, amb una inscripció de 15 euros. L'ambient, també era fantàstic,i vaig tenir oportunitat de saludar uns quants "personatges" del mundillo de l'esquí de muntanya.

       En referència a la cursa, nomès dir-vos que l'esquí de muntanya és dur de la ostia, que era el primer any que es pujava fins a dalt de la Tossa (+830m),  ha sigut el primer dia que m'he calçat els esquís en la temporada, i que hi havien totes les màquines, excepte el Kilian i la Mireia a nivell nacional, que vol dir, també gent molt bona a nivell mundial. Bé , com sempre, jo al meu ritme , al principi millor, i seguint a la tropa del final,  en acabat em vaig despenjar perque m'havia d'anar parant, estava fosa. A tot això sumar les dues butllofes que m'han sortit,  JA JA JA, bon record de la cursa.  La baixada, tranquil.la i orgàsmica..... tota la muntanya per mí soleta....., i amb la llum de la tarda, preciòs.

    L'itinerari començava al telecabina de Alp 2500, els participants els van comptabilitzar com a 140, pero no van ser els que vàren acavar la cursa. Comencem planejant, passem al costat de l'estany artificial, per remuntar pel marge de la pista que queda a la dreta de la Muntanya Sagrada, arribat un punt, on ens desvien un altre cop a la dreta, i ens fan passar per un bosquet on no cal fer ni una volta maria, però que va pujant en ziga-zagues. Un cop sortim del bosquet, un altre vegada, troç en plà per dirigir-nos cap al coll de Pal. Un cop el veiem , encarem la pista anomenada Barcelona que és vermella, i ens obliga a fer unes 20-25 voltes maries, la perspectiva desde a baix és molt xula, amb tots els participants penjats literalment al pendent. La neu , bona, es deixa fer sense problema, tot i que  requereix atenció. Un cop arribem a dalt, en continu ascens, canviem de direcció un altre cop, aquesta vegada cap a l'oest, en direcció al cim de La Tossa, el ventet ja es deixa notar, i creuem diverses pistes, per arribar a l'únic flanqueig delicat de la cursa, sense més perill que una patinada perque la traça estava molt glaçada, i requeria bona técnica de canteig per no provar el tobogan gelat,  que no cal ....
   Hem sotit de Barcelona el tresorer, el dire, el Lluis, i a Centelles em recollit al Pol, a les 8.30, i hem arribat a Barcelona, trinxats, però contents, a bord de la furgo, a la 1 de la matinada.

       Fins a la propera.

NOTA:   si voleu veure la poteta, haureu de pujar a la muntanyeta, ji ji ji.

+Info:  http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=5146 

Plànol: http://www.lamolina.com/estacio/alp2500/Pdf/mapa_alp2500.jpg

Carrera per muntanya al poble

12Km al descarregar-ho al wikiloc,   9,5km mirant la pantalla, i 1h23'. Desnivell aprox.+750m. No m'he trobat gaire bé, he hagut de parar un parell de vegades, i els bessons continuen fent mal. Potser el tema també ha sigut sortir nomès amb un plàtan al cos, però les sensacions no han sigut bones. La muntanya, plena de fang, així que les cames encara pesaven + !!

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=681837

Fent el mico per Montserrat

     Les 8.45 sortim de Pallejà city cap a Collbató, esmorçar de forquilla assegurat, amb el Rovira , el Rafa i la Laura: mengeu, mengeu que ho necessitareu, que kabrons, ens estan ficant la por al cos. Total, és una canal de pujada, al més estil montserratí, sense cable de vida, pareds pulides per l'aigua, i troços de corda amb nussos per progresar, amb baixada per un altre canal, el que suposa tres pateos, un d'aproximació fins a la canal de pujada, un altre un cop a dalt, i l'últim fins al cotxe desprès dels ràpels. La zona és propera a la  Canal on hi ha la ferrada de les Dames, i no es pot anomenar propiament una ferrada per l'equipament. Anem progresant assegurant molt bé els passos ja que és l'estrena de la Laura en aquesta activitat., els dos últims ràpels son els reis, i aprofitem per practicar técniques de seguretat en rappels.  Els paissatges, com sempre maquíssims, aquesta muntanya, no deixa de sorpendre'm mai, amb els seus raconets tan ben buscats.

     En acabar, un altre cop ens entaulem aquest cop al Bruc, al Casal, on ens sorprenen amb una sopa boníssima, quin final de festa , tenim funció del propietari del bar amb el seu repertori d'acudits !

Izan : bateig d'esquí a la Molina

     Sortim els 4 tard de Masquefa: papi, mami i el nen més maco del món, l'Izan (ara és quan no ho veieu, però el teclat està ple de babetes de la tieta). Parem a esmorçar, i estem mooolta estona esperant a que ens atenguin, però encara havia d'arribar el millor, desprès de Bagà cua kilométrica degut a un accident a la boca sud del túnel del Cadí. Molts vehicles, i la pell de gallina quan veiem passar els dos cotxes sinistrats: pura ferralla, bombers, ambulància, mossos, guardia civil i fins i tot un helicòpter del RACC. Resultat, arribem a la Molina a unes hores intempestives. Amb aquest panorama, i  veient que el peque també demana la nostra atenció, el pare li lloga uns esquís, i intentem que provi de lliscar entre els meus esquís, però no li agrada i aquí s'acava el bròquil. El problema és que tan tard, ja no és adequat comprar un forfait, i optem per agafar un remuntador de joguina, remuntar remant, i fer unes quantes mini baixades per tenir de nou la sensació de lliiiiiiiiissssssscccccaaaaarrrr, guau ..... !!! el dia de reis , si no passa res, ja li donarem canya a les botes., ji ji ji.
    Us possaré fotos per presentar-vos a l'Izan.