divendres, 25 de maig del 2012

London City

Doncs això, si , mai havia estat a London. Ara ja no ho puc dir. ara puc dir, quan tornaré ???  Aprofitant que volia regalar-li a la mare quelcom especial, fa dies que em rondava pel cap portar-la a alguna capital europea. Només ha estat un cap de setmana, però ha donat molt de si. 

Divendres arribem tarda a London, i sense saber que havia de canviar el rellotge, ostres, però si la nostra zona horaria és London, no ho entenc... sempre portant la contrària. Prenem un taxi per que no trobem l'hotel, i el taxista sembla que faci una carrera , això si, ens hem patejat part d' Oxford Street, i tot i baixar-nos a la parada de Marble Arch, no serà fins diumenge que el veurem. L'ambient és molt animat, no sembla que siguin les dues de la matinada !!.

Ens llevem dissabte una mica desorientades, amb molta calor,   moltes ganes de veure ciutat, i de fer un  bon breakfast, han passat moltes hores des de el darrer àpat.

A l'Underground
 Primera fita, British Museum, brutal, no puc descriure la sensació de veure en directe la Pedra Rosetta, les pintures egipcies, o el frontal del Parthenon, meravellós veure en primer persona aquells peces que formen part de la història de la humanitat, i que sempre ens havíen explicat als llibres de text. Com que el temps apreta, veiem el més significatiu, i decidim plegar a les 3 per menjar quelcom, estem extasiades de tanta emoció, no és broma que sigui un dels millors museus del món, i dels pocs que no s'ha de pagar entrada.

A l'entrada del British Museum

Les simbóliques cabines telefoniques














Com que no acabaria mai de possar-vos fotos del BM, millor paro .... Desprès decidim caminar fins a Trafalgar Square , arribem fins al British Parliament, i com no, el Big Ben, també veiem l'abadia de Westminster, el primer pont sobre el Thamesis que pren el seu nom, i trecant l'horitzó de la ciutat., el London Eye: fantàstic.

Escultura grega: Afrodita

Mómia de 5000anys trobada al desert

Aixovar funerati egipci: shabtis
































































Desprès d'aquest xoc tan british, amb els carrers bullint de gent, prenem el metro a la parada de Victoria, més endavant sabrem que és un centre de comunicacions de la city. Baixem a Tower Hill, i quan sortirm la llum ja està prenent els tons ataronjants de la tarda, veure aixì Tower of London, el Toser Bridge i el City Hall, no té preu....i a sobre està refrescant molt i la gana apreta.... 

Danvant el Big Ben

El Big Ben

London Eye

Tower Bridge

Sopen a un local anomenat Cafe Rouge, bàsicament menjar francès, i vi , ..... bé el vi era al.lucinògen, i tenia l'efecte de fer riure a qui el tastava. Arribem a l'hotel mortes, però contentes d'haver-nos empapat bé de l'ambient de la ciutat, realment no l'espera així de cap manera.
Diumenge matí, caminant a la vora del Hide Park , ple de artistes que exposen intentant vendre, algun dels seus quadres, cavalls pasejant pel parc, bicicletes i ànimes en shorts fent running. Arrivem a l'objectiu, el Buckingham Palace, volem veure el canvi de guàrdia, i arribem just a l'hora, però no van on time, o és que avui ho fan a un altre hora. Pels pèls ho veiem, però no sé si és una de les coses que val la pena , ara us puc dir que val més dedicar el temps a altres coses. Prenem un bus turístic de dues plantes, i amb uns auriculars , ens van explicant tots els elements més importants pels quals anem circulant, el famós Harrods, o barris tan peculiars com Kensignton o Notting Hill.

El temps se ens tira a sobre, i decidim menjar quelcom a prop de l'hotel, desprès de recollir les maletes, concretament a un petit restaurant familiar grec, tot deliciòs. 
Tan apretat el temps, que perdem , per primera vegada a la meva vida , el vol de tornada a Barcelona, NO M'HO PUC CREURE !! ull amb les cues a l'aeroport per la seguretat, al trànsit desde el centre a Stansted, i al ritme dels buròcrates. La brometa ens surt per un ull de la cara, però ara ja no val la pena pensar-hi més..... aquesta, és un altre història però.

Buckingham Palace

Omnipresent bandera, a Harrods.





dissabte, 19 de maig del 2012

Pic de l'Aneto amb esquís 3.404m

Desde el plà de la Besurta, d'una tirada, finalment fem +1.500m i el dia ens respecta tota l'ascensió, i el descens esquiant... durant un dia primaveral, amb clars i núvols. Fantàstic !, tot i que no hi confiava, l'optimisme i la perseverància d'en Blai, ens fa sortir cap amunt i fer cim a aquesta emblemàtica muntanya aragonesa. Al cim arrivem sense veure pràcticament res, entre núvols dispersos, s'insinua la Cresta de Salenques, i la timba. Quan ens treiem els esquís i comencem a caminar, passem pel Forau d'Aigualluts, allà comença a ploure, però quan descarrega de veritat, ja estem al cotxe, pels pèls !!!

Via ascens normal per sobre de La Renclusa

Al cim 3.404m sostre dels Pirineus
Pas de Mahoma



Narcís de muntanya (Narcissus pseudonarcissus)

Dent de gos (Erythronium dens-canis)

dissabte, 12 de maig del 2012

VF Teresina, un clàssic a Montserrat

Per començar, amb la Delphine, i més companyia que porta, decidim fer una clàssica que conec prou bé, però que adquireix una nou matís en funció de la llum, de l'afluència, de la temperatura, i fins  i tot del grup de persones que hi va. 

Bona experiència doncs, sense ensurts, i diumenge, per acabar el finde, retrobament amb l'escalada esportiva, aquesta vegada és la Dephine qui obre via començant per un IV+ i acabant amb un V. El contacte amb la roca, de mans , i peus rebotits en els peus de gat.... quina enyorança. Gràcies Delphine.














dijous, 10 de maig del 2012

Btt al Parc Natural del Delta de l'Ebre

       Coneixia el nord, coneixia el sud, i fins i tot l'interior de Tarragona, les muntanyes de Prades, els Ports, però increiblement, encara no m'havia atançat mai a aquest espai protegit, el mal temps anunciat al Nord de la península, em fa optar per pendre el mapa i estrenar-lo.
        Tres dies recorrent aquests paisatges de ocells, aigua, mar, plans, conreus, olor a sal, horitzons, tan escasos aquí al Pirineu. L'experiència molt recomanable, però amb els tres dies ja n'he tingut prou, intento recorrer els espais més emblemàtics a sobre de la bici, no us perdeu la punta del Fangar, La Tancada i el seu nou Centre d'educació ambiental, el riu Ebre al seu pas per la població de Deltebre, L'Encanyissada, la Barra del Trabucador, amb la muntanya de sal al fons de les Salines de la Trinitat a la Punta de la Banya, la Bassa de les Olles, els flamencs, i el parlar tan simpàtic dels seus habitants amabilíssims.
        El darrer dia del pont aprofito per fer realitat una idea de fa molts anys, pujant amb la bici des de el Bruc fins a Monestir de Montserrat, la cabra, que tira al monte...