Tot té una explicació, com sempre, ja ja ja , molt bé Lluís, no he guanyat res, no, més aviat tot el contrari !! VA ser l'anècdota del dia, molt divertida. Això que veieu és el podi, i la última classificada abraçada a ell, vaja, a la pota del bitxo, JA JA JA, aquests del A E Muntanyà son la ostia , i van regalar una bosseta amb xuxes, + pernil ibèric als primers classifcats de les categories importants, i puntàs, a la darrera classificada.
Per endavant, el meu reconeixement a tots els que participen en el muntatge de la cursa, i al Lluís Planagumà en particular, per la feinada que té organitzar un esdeveniment com aquest, i que tot surti bé, a més del festival que van muntar al final, butifarrada i pica-pica, amb sorteig de material: però molt, vaja, que havies de tenir molta mala sort pq no et toqués res, així que vaig sortir del recinte més carregada del que vaig entrar, amb una inscripció de 15 euros. L'ambient, també era fantàstic,i vaig tenir oportunitat de saludar uns quants "personatges" del mundillo de l'esquí de muntanya.
En referència a la cursa, nomès dir-vos que l'esquí de muntanya és dur de la ostia, que era el primer any que es pujava fins a dalt de la Tossa (+830m), ha sigut el primer dia que m'he calçat els esquís en la temporada, i que hi havien totes les màquines, excepte el Kilian i la Mireia a nivell nacional, que vol dir, també gent molt bona a nivell mundial. Bé , com sempre, jo al meu ritme , al principi millor, i seguint a la tropa del final, en acabat em vaig despenjar perque m'havia d'anar parant, estava fosa. A tot això sumar les dues butllofes que m'han sortit, JA JA JA, bon record de la cursa. La baixada, tranquil.la i orgàsmica..... tota la muntanya per mí soleta....., i amb la llum de la tarda, preciòs.
L'itinerari començava al telecabina de Alp 2500, els participants els van comptabilitzar com a 140, pero no van ser els que vàren acavar la cursa. Comencem planejant, passem al costat de l'estany artificial, per remuntar pel marge de la pista que queda a la dreta de la Muntanya Sagrada, arribat un punt, on ens desvien un altre cop a la dreta, i ens fan passar per un bosquet on no cal fer ni una volta maria, però que va pujant en ziga-zagues. Un cop sortim del bosquet, un altre vegada, troç en plà per dirigir-nos cap al coll de Pal. Un cop el veiem , encarem la pista anomenada Barcelona que és vermella, i ens obliga a fer unes 20-25 voltes maries, la perspectiva desde a baix és molt xula, amb tots els participants penjats literalment al pendent. La neu , bona, es deixa fer sense problema, tot i que requereix atenció. Un cop arribem a dalt, en continu ascens, canviem de direcció un altre cop, aquesta vegada cap a l'oest, en direcció al cim de La Tossa, el ventet ja es deixa notar, i creuem diverses pistes, per arribar a l'únic flanqueig delicat de la cursa, sense més perill que una patinada perque la traça estava molt glaçada, i requeria bona técnica de canteig per no provar el tobogan gelat, que no cal ....
Hem sotit de Barcelona el tresorer, el dire, el Lluis, i a Centelles em recollit al Pol, a les 8.30, i hem arribat a Barcelona, trinxats, però contents, a bord de la furgo, a la 1 de la matinada.
Fins a la propera.
NOTA: si voleu veure la poteta, haureu de pujar a la muntanyeta, ji ji ji.
Per endavant, el meu reconeixement a tots els que participen en el muntatge de la cursa, i al Lluís Planagumà en particular, per la feinada que té organitzar un esdeveniment com aquest, i que tot surti bé, a més del festival que van muntar al final, butifarrada i pica-pica, amb sorteig de material: però molt, vaja, que havies de tenir molta mala sort pq no et toqués res, així que vaig sortir del recinte més carregada del que vaig entrar, amb una inscripció de 15 euros. L'ambient, també era fantàstic,i vaig tenir oportunitat de saludar uns quants "personatges" del mundillo de l'esquí de muntanya.
En referència a la cursa, nomès dir-vos que l'esquí de muntanya és dur de la ostia, que era el primer any que es pujava fins a dalt de la Tossa (+830m), ha sigut el primer dia que m'he calçat els esquís en la temporada, i que hi havien totes les màquines, excepte el Kilian i la Mireia a nivell nacional, que vol dir, també gent molt bona a nivell mundial. Bé , com sempre, jo al meu ritme , al principi millor, i seguint a la tropa del final, en acabat em vaig despenjar perque m'havia d'anar parant, estava fosa. A tot això sumar les dues butllofes que m'han sortit, JA JA JA, bon record de la cursa. La baixada, tranquil.la i orgàsmica..... tota la muntanya per mí soleta....., i amb la llum de la tarda, preciòs.
Hem sotit de Barcelona el tresorer, el dire, el Lluis, i a Centelles em recollit al Pol, a les 8.30, i hem arribat a Barcelona, trinxats, però contents, a bord de la furgo, a la 1 de la matinada.
Fins a la propera.
NOTA: si voleu veure la poteta, haureu de pujar a la muntanyeta, ji ji ji.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Expresa't