Trepant per Montrebei

Marxem divendres i ja dormim a peu de les vies, intuint les grans parets del Montsec, nit fresca, les temperatures han baixat, i a la furgo del Raúl i la Núria, s'agraeix la calefacció. Matinem per estar ben d'hora a la pared, i a les 9.00h creiem haber localitzat la via Delfos, 400m de via sense equipar, amb un grau màxim de V+. Ja al primer llarg intueixo l'inevitable, això és masa per als meus avantbraços sense entrenar, ja li vaig dir al Toni, necessito quarts rateros, no això, però la tendència és a sobrevalorar. Cap a baix, ja podeu continuar vosaltres ,ja, i de cop i volta, comença a ploure, aixì que no ens queda més remei que abandonar tots la pared ben xops. A la tarda, sembla que el temps aguanta i anem a les parets d'esportiva a sota del Castell d'Ager, fa un ventet que deu ni dó. Al final, parlant amb gent de la zona, arribem a la conclusió de que el primer llarg no era IV+, era una mica més, i que no era la Delfos....
El diumenge, ja han escollit la via, un diedre de 150m , per fer alguna cosa curta. Es repeteix la peli, i al matí quan obrim els ulls està plovent de valent. Esmorcem sense preses, i escampem la boira cap a Baldejou, al congost, i trovem vies per tothom, la Nuria i jo per una banda, i el Toni i el Raúl per un altre, un altre vegada totxo. De tornada , jalem a Alfarràs, i cap a casa. La veritat és que l'activitat no ha sigut intensa, però m'ho he passat molt bé, he rigut moltíssim amb aquesta canalla madrilenya ostres , quin descobriment !! També he descobert el que son les "endrinas"... El TWIN va donar molt de sí , al la foto el podeu veure.