"La Carrera", aquesta és la definició ...
El divendres sortim cap a Euskadi, amb l'objectiu d'arribar a una hora digna per sopar a la casa rural Bartzelona: Lluís: l'atleta, la Beth: la valenta, el Joan: el pare de la bestiola. Dissabte continuant amb els plans ens traslladem amb les bicis a Andoain per tal de fer la Via Verda de la Vall de Leitzaran, aproximadament 43km amb un túnel fantàstic de 2,7km sense il.luminar ni acondicionar, però ciclable: ho vàrem comprobar amb la Beth, si aneu us mullareu passant els diversos túnels que rajen aigua constantment, vàrem perdre el compte del número. Recorregut recomanable per la seva bellesa ja que transcorre a la vora del riu de verds boscos amb castanys, fagedes i roures.
Track:
+ Info: http://www.leitzaran.net/via-verde-plazaola/
A les cinc, briefing a Zegama, on s'expliquen les novetats del recorregut, parlen les personalitats i ens mostren el recorregut sobre un mapa en 3D, i on es pot intuïr la duresa de la proba. Desprès de fer el pertinent discurset i el ball i cançoneta, es dona la sortida als més de 400 corredors a les nou del matí del diumenge.Fan una petita volta de mig kilómetre pel poble, i de seguida enfilen cap a la primera rampa, Ricky Lightfoot, el guanyador, ja es desmarca del "pelotón" a una velocitat "pasmosa". Aquest any, tot i estar a la llista d'inscrits, el Kilian no participa. Desprès de veure'ls passar, agafem la furgo i anem a veure'ls passar per la població contigua, a on fem una excursioneta de poc més d'una hora fins a un altre avituallament a Sancti Spiritu, allà la boira i el plugim ho envolta tot però el públic està congregat al voltant del caminet animant sense parar. Veiem passar al nostre corredor, que passa quasi sense veure'ns. Allà el soroll d'ànims és atronador, i els vascos porten un llistat amb el número de dorsal i els noms dels corredors per animar-los "personalitzadament", són la óstia !!. Tot seguit, tornem a fer un altre horeta de descens i cap a Zegama a veure l'arribada. El Lluís arriba en 5.55, FELICITATS CAMPIÓ, molt sencer , i amb ganes encara de somriure i de fer-se una foto. Anuncien les arribades i veiem com van passant per meta molts participants.
Tot és pot resumir en una paraula: EMOCIONANT !!! i molt dura. La organització excel.lent: OSO ONDO, i les ganes: infinites, tot i k encara queda molt per recorrer...., quins atletes, però que sapigueu que he patit amb vosaltres ... emocionalment.
Web: http://www.solorunning.com/zegama-aizkorri/?lang=eu
El divendres sortim cap a Euskadi, amb l'objectiu d'arribar a una hora digna per sopar a la casa rural Bartzelona: Lluís: l'atleta, la Beth: la valenta, el Joan: el pare de la bestiola. Dissabte continuant amb els plans ens traslladem amb les bicis a Andoain per tal de fer la Via Verda de la Vall de Leitzaran, aproximadament 43km amb un túnel fantàstic de 2,7km sense il.luminar ni acondicionar, però ciclable: ho vàrem comprobar amb la Beth, si aneu us mullareu passant els diversos túnels que rajen aigua constantment, vàrem perdre el compte del número. Recorregut recomanable per la seva bellesa ja que transcorre a la vora del riu de verds boscos amb castanys, fagedes i roures.
Track:
+ Info: http://www.leitzaran.net/via-verde-plazaola/
A les cinc, briefing a Zegama, on s'expliquen les novetats del recorregut, parlen les personalitats i ens mostren el recorregut sobre un mapa en 3D, i on es pot intuïr la duresa de la proba. Desprès de fer el pertinent discurset i el ball i cançoneta, es dona la sortida als més de 400 corredors a les nou del matí del diumenge.Fan una petita volta de mig kilómetre pel poble, i de seguida enfilen cap a la primera rampa, Ricky Lightfoot, el guanyador, ja es desmarca del "pelotón" a una velocitat "pasmosa". Aquest any, tot i estar a la llista d'inscrits, el Kilian no participa. Desprès de veure'ls passar, agafem la furgo i anem a veure'ls passar per la població contigua, a on fem una excursioneta de poc més d'una hora fins a un altre avituallament a Sancti Spiritu, allà la boira i el plugim ho envolta tot però el públic està congregat al voltant del caminet animant sense parar. Veiem passar al nostre corredor, que passa quasi sense veure'ns. Allà el soroll d'ànims és atronador, i els vascos porten un llistat amb el número de dorsal i els noms dels corredors per animar-los "personalitzadament", són la óstia !!. Tot seguit, tornem a fer un altre horeta de descens i cap a Zegama a veure l'arribada. El Lluís arriba en 5.55, FELICITATS CAMPIÓ, molt sencer , i amb ganes encara de somriure i de fer-se una foto. Anuncien les arribades i veiem com van passant per meta molts participants.
Tot és pot resumir en una paraula: EMOCIONANT !!! i molt dura. La organització excel.lent: OSO ONDO, i les ganes: infinites, tot i k encara queda molt per recorrer...., quins atletes, però que sapigueu que he patit amb vosaltres ... emocionalment.
Web: http://www.solorunning.com/zegama-aizkorri/?lang=eu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Expresa't