Trescant a la Vall de Gerber

       Aprofitant els dies de descans, planifiquem amb la Laura i en Rafa, fer una passejadeta d'alçada. En aquesta ocasió, decidim recòrrer la Vall de Gerber, que s'enfila sortint del parking on està el telecadira  la Peülla , de l'estació de Baqueira-Beret. El dia és fantàstic, ens acompanya el sol sense parar, i la pujada la fem sense pressa, admirant els colors i els contrastos que ens ofereixen els tres estanys que passem. l'Estanyola, l'Estany petit de Gerber, i l'Estany de Gerber. La vegetació exhuberant, amb milers de papallones, dona pas a la roca aspra, i els pins negres que son els més habituals ja a aquestes alçades, tenint present que sortim de la cota 1.900m. 

        La nostra fita, arribar al refugi Mataró de la UEC (2.485m), tot i que veiem la possibilitat de fer una circular ben wapa, arribant fins al Coll de l'estany Glaçat, Saboredo, i tornada a la Bonaigua. Ho deixem per un altre dia, quan la nena que porta la Laura al ventre ja estigui en aquest món !! ara només té cinc mesos i mig. De moment, la mami s'ha comportat de fàbula i ha pujat i baixat com una campiona, aquesta ha estat la teva primera excursió d'alta muntanya petita !!. 

Dinem vora l'estany de l'Illa, un luxe, i... no li digueu a ningú, fiquem els peus, i...., una mica, més a les aigües fresquetes d'aquesta estanyola. Encara ens queda temps per fer una xocolata desfeta a L'Aneuenca , el nostre premi , i a fer punyetes el règim !

Molt bé Laura ! ets una campiona !

Aglais urticae

Restanca - Coll de Crestada

Improvitzat, aprofito les ganes que tinc de caminar, i m'en vaig a Arties, surto del Ponth deth Rèssec (1.400m), passo pel refugi de Restanca , i arribo al Coll de Crestada (2.475m). Al principi molt núbol, però desprès surt el sol i el passeig es fa molt agradable, entre tot de vegetació exhuberant i maduixetes.

Marcòlic vermell o flor de lis (Lilium Martagon)



Refugi de la Restanca a 2.000m




Fantàstica Inachis Io (família de les Nymphalidae)



Marcòlic groc (Lilium Pyrenaicum)



Estanyera abans entre el Coll de La Crestada i el Refugi de Restanca



Desde el Coll de la Crestada, ja al Parc Nacional d'Aigüestortes i ESM



Papallona de la família Pieridae







Detall  matafoc





Pericó (Hypericum perforatum)





Via Ferrada Pont Napoleón - VF de Siala

Dues ferrades, fues regions a la vessant nord dels Pirineus, la primera a Luz-Saint-Sauveur, (Hautes Pyrénées, i  a prop de Gourette (Pyrénées Atlantiques). Les dues, a la sortida de Lourdes, la que faig primer és la del Pont, l'únic atractiu que té és el fet de veure en primer terme la caiguda de ponting i els crits dels participants. Curta , molt senzilla,  els mitjans no justifiquen el fet. Amb solet però.

Cap per avall

Pont Napoleón

Em desplaço cap a la Val d'Azun, Col d'Aubisque, el temps canvia, i la boira ho tapa tot. Quan arribo a peu de ferrada, està tot mullat , i la paret és literalment una cascada d'aigua. Veig un grupet més amunt, i com que té escapatoria, decideixo intentar-ho amb els peus plens de fang, i passo el pont tibetà que hi ha  a l'inici, curt, però intens, ja que franqueja un riu esbrabat. Tot és lleviscòs i resbaladís, però amb molta cura arribo al dalt de tot. La baixada , ja amb pluja, i tota molla, es fa deliciosa entre un bosc madur ben humit, i mullat.

Molsa i fullaraca humida

Pont tibetà per passar a l'altre banda del torrent

Literalment, una cascada per on corria l'aigua de la pluja

Creu d'Eixol per Baiasca Btt

Argynnis SP

     Sortida de Esterri, tard, avui havia de dormir. Enfilo la carretera, amb una temperatura suportable, direcció Arestui. Carretera amunt, trobo a les vores de la carretera una flora variadíssima. Abans d'arribar a Baiasca, trencall a l'esquerra cap al bosc , m'endinso entre pins primer , i avets més endavant a mida que l'alçada va sumant. M'equivoco en un trencall, interpreto malament el mapa. Aixó em costa una estoneta ,uns kms més , i uns 100metres de desnivell de regal.

Arribo a la cota màxima a 2.231m segons el mapa. Baixada vertiginosa cap a Espot, i la temperatura em fa agafar fred. Arribo a casa  desprès de set hores, i 71km, el desnivell aproximat ha estat de +1.450m. Tarda per disfrutar, enmig de la tranquilitat dels boscos pirinencs, entre vaques i grans arbres.

Argynnis SP

Crespinell groc sobre pisarra

Al Coll Creu d'Eixol

Vista de les pistes i camins

Digital purpúria

 ESTERRI D'ÀNEU -  ARESTUI - BOSC DE BAIASCA - PLA D'ARTIGUES - CREU D'EIXOL - ESPOT -  ESTERRI D'ÀNEU

Ciclando sobre los 2000m : Creu d'Eixol BTT

Hoy he descansado muy mal .... pero cuando no eres capaz de ver lo maravilloso que puede ser el Mundo, lo mejor es: ir a dar una vuelta.

Salgo de casa tarde, a las 9.40h y lo acabo pagando. Me cuesta horrores llegar a Espot, y en más de un momento, no encuentro la motivación para seguir,ya que no me encuentro bien. Mucho calor. Finalmente, llego entre las pistas de esquí , hasta la Creu d'Eixol, a la cota 2.229m. De allí hasta el cruze con la pista que me llevará a Llessui, paso un buen rato llaneando, subiendo y bajando, con cota máxima 2.275m. Me cruzo con un grupo de ciclistas, una pareja con alforjas, y otros mozos que parece estan con la Pedals. Lo que os decía, pedalear sobre los 2.000m es un lujo que solo puede conseguirse en pocos lugares, y los animales y grandes paisajes que encuentro acaban arreglando un poco mi dolor. Eques, vacas, buitres y pequeños pájaros, flores por doquier, el verde de las laderas, la roca y el agua fresca que busca los torrentes.

El astro rey, hoy infatigable, me quema las piernas, y cuando empiezo a bajar, el calor aprieta, en Rialp la temperatura se dispara, con el asfalto en las ruedas, se vuelve más insorportable. Los radios rotos, no facilitan el pedaleo.

Vuelta circular, con picnic en la montaña incluido, y pequeña siesta en el prado sobre Llessui, de 92km y unos +1.600m. No puedo quejar, teniendo en cuenta el grado de motivación de esta mañana... Mi manchi

ESTERRI D'ÀNEU - ESPOT - CAMÍ DE QUATREPINS - CREU D'EIXOL - REFUGI DE QUATRE PINS- LLESSUI - RIALP - ESTERRI D'ÀNEU

Los últimos seran los primeros - Esterri-Montgarri Btt

      Esta mañana a las 8, eramos más los valientes delante de la tienda de Dani, si no me he descontado, creo que ocho. La mañana pintaba mal, fria, lluviosa, o más bien tormentosa, y sin signos de mejora en el horizonte. Decidimos salir igualmente, y a la altura de Isil, me esperan lo chicos y ya estamos mojados por la lluvia.  David huye de la lluvia un poco antes, en Isavarre, le tocaba trabajar.

     En Alós de Isil, otra vez la disyuntiva de mojarse más o continuar.  El sentido común decía que había que darse la vuelta, las ganas de pedalear me decían que debía seguir. Así pues, continuo, pero no os preocupeis compañeros, esto es como una expedición de montaña, si llega un miembro, damos la cima por hecha !. Llego a Montgarri a las 10.40h con el maiot ya seco, al poquito deja de llover, y después del Pont de Perosa, ya hay un rayito de sol que me calienta un poco el cuerpo.

       Una vez en destino, charlo un poco con los que allí había, y con cinco ciclistas que vienen empapados de Son haciendo la Pedals. Repongo un poco las fuerzas, rumbo a Esterri de nuevo, donde me planto delante de Esi Erri a las 12.40h.  Ducha y a trabajar.

       Al final no sé que ha salido, pero si Jesús dice que 62km y +1.100m , pues será eso, entre carretera y pista por el bonito valle de Isil, con sus correspondientes repechones. Dos comarcas en una mañana. No hay testimonio gráfico, pero los que me conoceis, ya sabeis, las mentiras no van conmigo, y ahí esta !!. Hasta la próxima.

Volta en Btt per les Valls d'Àneu i Vall d'Estaon

         Pugem fins a Campirme doncs, sense presa, però sense pausa, i arribem a bona hora, jo a remolc d'aquests mossos, però aquesta vegada tot amb el plat mitjà, estic molt contenta. Desprès un fals plà, petit repetxonet, i baixada fins a les Bordes de Perafita camp a travès, entre les escobes (bàlec de muntanya), que fan un peeling a les cames que es un content. Atravesem el torrent, i de seguida arribem a les Bordes de Nibròs, cap d'aquests conjunts té accès per pista, només es pot arribar caminant a elles.

De seguida enganxem el GR, i el seguim en petit corriolet fins a arribar a la Vall d'Estaon, desprès de dos  o tres sortides de cadena. Arribem a Anás per carretera, i prenen forces menjant una mica. Allà pista, itinerari que es diu d'en Cuco. Aquesta pista puja inexorablement de nou fins al Coll, enmig del bosc, però tot i aixì suem la gota grossa. Prenen un desviament ple d'ordigues, i per un "camí" enmig del bosc, que comprobo no surt al mapa, i seguint un petit indicador de fusta, arribem a Berrós Sobirà. D'allà a Berrós Jussà, i cap a la Guingueta, borejant la mollera d'Escalarre, arribem fins a Esterri de nou, desprès de 49km i +1.910m. Divertit, i dur, pura bici de muntanya pallaresa !

ESTERRI d'Àneu - Vall d'UNARRE- CAMPIRME - BORDES DE PERAFITA - BORDES DE NIBRÒS - ANÀS - CAMÍ D'EN CUCO - BERRÒS SOBIRÀ - BERRÒS JUSSÀ - ESCALARRE - ESTERRI d'Àneu

Via Ferrada de Sacs

Rumbo Benasque, con muchas ganas de subirme por las paredes, llego a via ferrata de Sacs, cerca de la zona de caliza tocando a la escuela de escalada. Me encuentro en el parking con dos simpáticos mañicos de Zaragoza, que se ve tienen muchas ganas de pasarlo bien, Eduardo y Carlos.

El itinerario es corto, y bastante insulso,  a excepción de un par de pasos desplomados, directamente el consejo es utilizar la roca solo como presas para tener un poco de sensaciones. Lo que es fantástica , es la vista un vez arriba, con una visión de la carretera de Cerler , el pueblo, Benasque y los picos circundantes, el Pico de Cerler y el Gallinero destacan ahora reverdecidos por la primavera. La bajada, agradable y con intersante flora si eres capaz de fijarte.

Jardinet de orella d'ós

Corona de rei en flor

Corona de rei, i mosquetons

Vistes un cop a dalt, Cerler

Aprovecho para hacer un paseido por los Llanos del Hospital y respirar la tranquilidad de este precioso valle que me hizo enamorarme de la montaña, el Pirineo aragonés , tiene ese punto salvaje y agreste que tanto me gusta. Siempre me gusta volver aquí, aunque sea haciendo un maratón con el coche.

Vall de Santa Magdalena en Btt. Sortint de Farrera.

Dia fantàstic, vall fantàstica, ja m'ho imaginava.... Aprofito doncs, per fer una volteta circular per aquesta vall que està integrament ubicada dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Marcada per la presència humana, terra de contrabandistes, bunkers , ermites,  ganaderia extensiva, i bordes, aquesta vall s'obre a les fronteres amb Andorra cap al nord-est. Totalment ciclable, la ruta que he triat, transita per pista forestal, amb una tècnica molt asequible. 45 km de btt autèntica, en la major part entre els 1.800 i els 2.200m, el desnivell acumulat ha estat al voltant dels +1.500m.
Sortint de Farrera, al segon coll, a la Creu de Bedet, a 1.945m, trobem la bifurcació a l'ermita de Sta. Magdalena, o bé al Coll de Conflent. Trio la segona opció, i la tornada la faré per l'ermita de Sta Magdalena. Així doncs, desprès d'una agradable baixada cap al riu de l'Olla, que atravesso, torna la pujada, aquesta vegada amb algun tram més enrampat, fins a les bordes i ermita de Conflent, i finalment el Coll de Conflent a 2.177m. Magnífica la tasca realitzada pel Parc, i per la tria de l'emblemàtic emplaçament del mirador. Allà reforço el cos amb una mica de teka, i visito el bunker abans de iniciar la baixada , per canviar de vessant, i encarar el penúltim coll, el Coll de Laquell a 2.162m. Baixada a les Bordes de Civís, Bordes de Sobirà i Bordes de Jussà, la majoria en un excel.lent estat de conservació. Arribo finalment a la petita ermita de Sta Magdalena, que intueixo és romànica a manca d'informació sobre el terreny.
Darrera remuntada fins a la Creu de Bedet un altre vegada, i baixada sense pietat fins al bonic poble de Farrera.

Rovell d'ou

Corniol

Ermita de Santa Magdalena

Orquídea



Espot - Creu d'Eixol - Coll de Triador - quasi Gento - Espot BTT

Sortida amb els cracks del Club. Som sis valents, dic, per que el temps no acompanya gaire. Però finalment , tirem , i fem via, amb esmorzar inclòs.