Bé, diumenge dia 21, coincideix amb la Duatló de Pallejà, un altre any, excusa per no fer-la. Aquest cop, anem directes, passem a recollir al Silvestre i a la Fina per casa seva, i quan arribem a Vic, no sabem com està el temps, perque no es veu res literalment, hi ha una boira típica de la zona que ho tapa tot. El que sí veiem és la gebrada i el termòmetre de la furgo que marca - 5 ºC, no està malament, portem més capes que una ceba de figueres.
Arribem al punt de trobada, i ens estan esperant els dos germanets. El Joan i senyora arriben una mica més tard , però nosaltres ja estem muntant el show entre cafè i cafè: el Rafa treu les superdisfresses de pollastres i és clar, les rises es van succeïnt amb la gent que ens envolta.
Jo no sé si volarem, però riure... Arriben els dos pilots i la resta de "voladors". En la nostra cistella, hi anem 12 més pilot, i ens toca pencar per tal de fer passar el fred. Descarreguem la cistella, que pesa un ou, i despleguem a sobre del terre glaçat un xurro gegant que sembla ser el globus. Ventilador a tota potencia, sembla mentida com s'infla i va creixent: és més emocionat tot el tinglao que volar.
Un cop plé d'aire, canya als escalfadors, i apa, tothom a bord. Una horeta de vol sobre Vic, viem la boira per sota nostre, prepirineus, pirineus, el Collsacabra i fins i tot Montserrat. La sensació no és la esperada, ja que el globus resta bastant estàtic, la seva maniobrabilitat és limitada, pugem a uns mil metres i volteta circular.
A l'aterratge , un altre cop a "currar", i ja començem a tenir gana. Ens han promès butifarrada, i sí finalment, a les dues de la tarda , ens entaulem a Sant Miquel de Balenyà, i ja se sap que passa, que si un vi, que si una llesca de pa de coca...., uf , quin estressss.
Arribem al punt de trobada, i ens estan esperant els dos germanets. El Joan i senyora arriben una mica més tard , però nosaltres ja estem muntant el show entre cafè i cafè: el Rafa treu les superdisfresses de pollastres i és clar, les rises es van succeïnt amb la gent que ens envolta.
Jo no sé si volarem, però riure... Arriben els dos pilots i la resta de "voladors". En la nostra cistella, hi anem 12 més pilot, i ens toca pencar per tal de fer passar el fred. Descarreguem la cistella, que pesa un ou, i despleguem a sobre del terre glaçat un xurro gegant que sembla ser el globus. Ventilador a tota potencia, sembla mentida com s'infla i va creixent: és més emocionat tot el tinglao que volar.
Un cop plé d'aire, canya als escalfadors, i apa, tothom a bord. Una horeta de vol sobre Vic, viem la boira per sota nostre, prepirineus, pirineus, el Collsacabra i fins i tot Montserrat. La sensació no és la esperada, ja que el globus resta bastant estàtic, la seva maniobrabilitat és limitada, pugem a uns mil metres i volteta circular.
A l'aterratge , un altre cop a "currar", i ja començem a tenir gana. Ens han promès butifarrada, i sí finalment, a les dues de la tarda , ens entaulem a Sant Miquel de Balenyà, i ja se sap que passa, que si un vi, que si una llesca de pa de coca...., uf , quin estressss.
