Pic d'Escobedo Btt + travessa circular Estany de la Gola : doblet

BTT: Esterri - Cerbi - Pic d'Escobedo - Unarre - Esterri d'Àneu

Sortim a les 8.00h puntuals, d'Essi Erri, cinc del Club, amb ganes de pedalar, tot i la fresqueta que fa a primera hora. Comencem a remuntar per la carretera, i un cop arribem a Cerbi, prenem una pista que m'havia passat desaparcebuda mil vegades. Aquesta pista, en alguns trams millor i en altres pitjor, mica en mica, i sense treba ens menarà a dalt de tot on estan les antenes d'Esterri, les que veiem a sobre del Sequer, on està la captació d'aigües.
Arribem doncs a dalt, amb un últim repetxonet més dur, desprès de +950m , sense incidents, i en Jesús no enganya: unes vistes fantàstiques de la Vall , Port de la Bonaigua, Encantats, Espot, i molts dels poblets de les Valls penjats a la muntanya. Baixem amb algun tramet més entretingut que altre i arribem a Esterri amb uns 33km a les cames, i fem un merescut vermutillo.

Kit kat

Vistes des de a dalt de tot

Jesús i Jose Antonio al cim

La klaka al cim



Melanargia russiae



Treking: Cerbi- Vall de Niri - Coll Curiós - Estany de la Gola - Cerbi

Desprès del vermut, decideixo acabar aquella excursió que no hi ha manera de finalitzar i fer una circular caminant per arribar a l'Estany de la Gola. Es pot fer un recorregut circular, i amb el dia que fa, és fantàstic acabar de arrodonir el dia amb aquest recorregut. De Cerbi, 1.430 el poble més alt de les Valls d'Àneu, a la cota màxima, el Coll Curiós, 2.455 arribes a acumular +1030m de desnivell.

El primer tram de la Vall, espectacular, ple de papallones que juguen al meu voltant i que s'escapen de la càmera. L'ambient tranquil i sense trànsit, es pot respirar una pau impressionant, mica en mica, vaig remuntant la vall fins a trovar el primer llac, i el de Buixase, que entre penyes, i ja sense camí evident, em mena al coll , des de on hi ha una vista preciosa de tot el circ i Serra Mitjana a l'est.

L'estany de la Gola, no es troba sol, te la companyia d'un altre, que fa més espectacular la visió a casi 2500m. El primer tram de baixada entretingut, i desprès vorejant l'Estany, arribo al refugi, lliure, i rehabilitat pel Parc Natural, es troba en molt bon estat. Allà és on trobo la única ànima humana de tota la jornada, amb un goset que l'acompanya. Baixada entre les pedres, i pista , el tros més desagraït fins a Cerbi novament. Excursió molt recomanable, i val la pena fer-la circular. Per a qui no vulgui caminar tant, es pot deixar el cotxe a un parquing habilitat pel parc a la pista que surt abans d'arribar a Cerbi. Desde allí, el recorregut és molt mes curt, però menys vistós.

Família Satyridae, Erebia

Artiidae euplagia quadripunctaria

Vall de Niri

Estany de Calberante i de la Gola



Coll Curiós





Pedals d'Occitània Btt

Coll de les Paloumères

Quatre dies de Btt autèntica, per la vessant francesa dels Pirineus, sortim de Vielha dissabte al matí quatre pedalaires: Molero, Eduard,  Antonio i la que escriu,  arribem els mateixos amb una mica més quiómetres a les cames, fang a les montures, i als peus,  i molts paisatges a les retines quatre dies més tard. Boscos impressionants, baixades delirants, trialeres, pedres lliscoses, núvols baixos i l'amenaça de la pluja, rampes semiasfaltades del 22-24%, molsa, colls, molts metres de desnivell,  poblets  pirinencs, una ruta per gaudir de la bici de muntanya.

Algunos datos sobre el itinerario:

• Altura mínima: 374 metros (Encausse Les Thermes).
• Altura máxima: 1851 metros (Coll de les Paloumères).
• 227 Kilómetros.
• 6000 metros desnivel positivo.
• 6000 metros desnivel negativo.
• 44% Pista forestal, 36% carretera semi-asfaltada, 20% camino.

+ INFO :  http://www.pedalsdoccitania.com/?q=es/etapas 

Vielha - Saint Mamet (Bagnères de Luchon)   53km  +1.400m

Sortim direcció Bossòst, que serà la nostra primera aturada tènica per menjar, però abans remuntem la vall, al contrari del que pot semblar a priori, ja que aquesta població queda més baixa que la capital de la Val d'Aran. Vistes sobre el massís de la Maladeta i l'Aneto meravelloses abans de baixar a Bossòst.  Amb la panxa plena, encarem cap al Col d'Eth Portilhon, i desprès d'un tram asfaltat, prenem una pista que ja no deixem fins arribar a dalt.  L'arribada a Saint Mamet, amb una mica de pluja, que es converteix en una tormenteta quan anem a possar el primer segell a la botiga de MTB de Bagnères de Luchon. Aquella nit sopem de pel.lícula amb bona companyia i bon vi: perfecte.

Vielha

 

 

 

Al fons, el massís de la Maladeta i Aneto

 

Saint Mamet (Bagnères de Luchon) - Saint Bertrand de Commimges  70km  +2.100m

Desnivell en dos colls, primer fins a zona de pastura de les vaques i una boira fantasmagòrica, que encarem desprès d'un entrepà, bé, 4 entrepans que ens costen 53euracos. Sort dels entrepans per que la pujada és ben llargueta, però gratificant. La orientació ens contiua possant a prova i no ens deixa badar ni un segon, ja que al principi del dia ens despistem i fem uns 150 metres "de regal", remuntem la Vallée d'Oueil + Col de Mentís. Els quilómetres no avancen , el terreny és tècnic i farragós. Aquí arribem a la cota més elevada de tota la ruta, enmig de la boira, a 1.855m (Coll de les Paloumères)

Cap incident destacable,  i "l'hotel" no està en consonància amb la magnitud de la seva catedral  que es veu com en un promontori abans d'arribar a la població.

Saint Bertrand de Commimges - Col du Menté 67km  +2.100m

Un altre cop dos colls, el primer Col de Buret, i el segon , on està el nostre refugi per dormir. Aquesta etapa, sembla millor sobre el mapa, però les dues trencades de cadena , i el fort percentatge del primer tram del Col, em fulminen, i el meu ritme cau empicat. Sort dels ànims dels meus companys, sense baixar de la bici, tot i que en moltes ocasions se em passa pel cap, arribem a les 20.30h a dalt de tot, amb un dia tapat , que no ens permet gaudir del preciòs paisatge a les pistes d'esquí a la cota 1.349m.

Baixada , des de el Coll de Paloumères

Camí ramader arribant a St Bertrand

Primers corriolets de la ruta abans de Bossòst

Col du Menté - Vielha 47km  +735m

Baixada fantàstica enmig dels boscos alpins, no es pot demanar més, la mida justa, el pati, la inclinació,l'entorn, el terreny, potser si, una millor suspensió !!!. També sense incidents, arribem a la part baixa de la vall que ens menarà un altre vegada al punt d'inici de la ruta, però abans, pugem i baixem unes quantes vegades, i remuntem la vall pel camí reiau, antic camí de ferradura fins a Vielha. Avui fa un dia esplèndid, caluròs, i ens refresquem en les diverses fonts que anem trobant pel nostre camí. 

Ce finit! , ha estat molt divertit i gratificant !



Col du Menté

Canviant  pastilles .... dels frens

Fi ruta a Vielha



Esterri d'Àneu - Les Planes de Son - Port de la Bonaigua - Salardú en bici: 55km +1600m

Uns 55km   i     +1.600m de desnivell, practicament tot carretera.

Trescant a la Vall de Gerber

       Aprofitant els dies de descans, planifiquem amb la Laura i en Rafa, fer una passejadeta d'alçada. En aquesta ocasió, decidim recòrrer la Vall de Gerber, que s'enfila sortint del parking on està el telecadira  la Peülla , de l'estació de Baqueira-Beret. El dia és fantàstic, ens acompanya el sol sense parar, i la pujada la fem sense pressa, admirant els colors i els contrastos que ens ofereixen els tres estanys que passem. l'Estanyola, l'Estany petit de Gerber, i l'Estany de Gerber. La vegetació exhuberant, amb milers de papallones, dona pas a la roca aspra, i els pins negres que son els més habituals ja a aquestes alçades, tenint present que sortim de la cota 1.900m. 

        La nostra fita, arribar al refugi Mataró de la UEC (2.485m), tot i que veiem la possibilitat de fer una circular ben wapa, arribant fins al Coll de l'estany Glaçat, Saboredo, i tornada a la Bonaigua. Ho deixem per un altre dia, quan la nena que porta la Laura al ventre ja estigui en aquest món !! ara només té cinc mesos i mig. De moment, la mami s'ha comportat de fàbula i ha pujat i baixat com una campiona, aquesta ha estat la teva primera excursió d'alta muntanya petita !!. 

Dinem vora l'estany de l'Illa, un luxe, i... no li digueu a ningú, fiquem els peus, i...., una mica, més a les aigües fresquetes d'aquesta estanyola. Encara ens queda temps per fer una xocolata desfeta a L'Aneuenca , el nostre premi , i a fer punyetes el règim !

Molt bé Laura ! ets una campiona !

Aglais urticae

Restanca - Coll de Crestada

Improvitzat, aprofito les ganes que tinc de caminar, i m'en vaig a Arties, surto del Ponth deth Rèssec (1.400m), passo pel refugi de Restanca , i arribo al Coll de Crestada (2.475m). Al principi molt núbol, però desprès surt el sol i el passeig es fa molt agradable, entre tot de vegetació exhuberant i maduixetes.

Marcòlic vermell o flor de lis (Lilium Martagon)



Refugi de la Restanca a 2.000m




Fantàstica Inachis Io (família de les Nymphalidae)



Marcòlic groc (Lilium Pyrenaicum)



Estanyera abans entre el Coll de La Crestada i el Refugi de Restanca



Desde el Coll de la Crestada, ja al Parc Nacional d'Aigüestortes i ESM



Papallona de la família Pieridae







Detall  matafoc





Pericó (Hypericum perforatum)





Via Ferrada Pont Napoleón - VF de Siala

Dues ferrades, fues regions a la vessant nord dels Pirineus, la primera a Luz-Saint-Sauveur, (Hautes Pyrénées, i  a prop de Gourette (Pyrénées Atlantiques). Les dues, a la sortida de Lourdes, la que faig primer és la del Pont, l'únic atractiu que té és el fet de veure en primer terme la caiguda de ponting i els crits dels participants. Curta , molt senzilla,  els mitjans no justifiquen el fet. Amb solet però.

Cap per avall

Pont Napoleón

Em desplaço cap a la Val d'Azun, Col d'Aubisque, el temps canvia, i la boira ho tapa tot. Quan arribo a peu de ferrada, està tot mullat , i la paret és literalment una cascada d'aigua. Veig un grupet més amunt, i com que té escapatoria, decideixo intentar-ho amb els peus plens de fang, i passo el pont tibetà que hi ha  a l'inici, curt, però intens, ja que franqueja un riu esbrabat. Tot és lleviscòs i resbaladís, però amb molta cura arribo al dalt de tot. La baixada , ja amb pluja, i tota molla, es fa deliciosa entre un bosc madur ben humit, i mullat.

Molsa i fullaraca humida

Pont tibetà per passar a l'altre banda del torrent

Literalment, una cascada per on corria l'aigua de la pluja

Creu d'Eixol per Baiasca Btt

Argynnis SP

     Sortida de Esterri, tard, avui havia de dormir. Enfilo la carretera, amb una temperatura suportable, direcció Arestui. Carretera amunt, trobo a les vores de la carretera una flora variadíssima. Abans d'arribar a Baiasca, trencall a l'esquerra cap al bosc , m'endinso entre pins primer , i avets més endavant a mida que l'alçada va sumant. M'equivoco en un trencall, interpreto malament el mapa. Aixó em costa una estoneta ,uns kms més , i uns 100metres de desnivell de regal.

Arribo a la cota màxima a 2.231m segons el mapa. Baixada vertiginosa cap a Espot, i la temperatura em fa agafar fred. Arribo a casa  desprès de set hores, i 71km, el desnivell aproximat ha estat de +1.450m. Tarda per disfrutar, enmig de la tranquilitat dels boscos pirinencs, entre vaques i grans arbres.

Argynnis SP

Crespinell groc sobre pisarra

Al Coll Creu d'Eixol

Vista de les pistes i camins

Digital purpúria

 ESTERRI D'ÀNEU -  ARESTUI - BOSC DE BAIASCA - PLA D'ARTIGUES - CREU D'EIXOL - ESPOT -  ESTERRI D'ÀNEU

Ciclando sobre los 2000m : Creu d'Eixol BTT

Hoy he descansado muy mal .... pero cuando no eres capaz de ver lo maravilloso que puede ser el Mundo, lo mejor es: ir a dar una vuelta.

Salgo de casa tarde, a las 9.40h y lo acabo pagando. Me cuesta horrores llegar a Espot, y en más de un momento, no encuentro la motivación para seguir,ya que no me encuentro bien. Mucho calor. Finalmente, llego entre las pistas de esquí , hasta la Creu d'Eixol, a la cota 2.229m. De allí hasta el cruze con la pista que me llevará a Llessui, paso un buen rato llaneando, subiendo y bajando, con cota máxima 2.275m. Me cruzo con un grupo de ciclistas, una pareja con alforjas, y otros mozos que parece estan con la Pedals. Lo que os decía, pedalear sobre los 2.000m es un lujo que solo puede conseguirse en pocos lugares, y los animales y grandes paisajes que encuentro acaban arreglando un poco mi dolor. Eques, vacas, buitres y pequeños pájaros, flores por doquier, el verde de las laderas, la roca y el agua fresca que busca los torrentes.

El astro rey, hoy infatigable, me quema las piernas, y cuando empiezo a bajar, el calor aprieta, en Rialp la temperatura se dispara, con el asfalto en las ruedas, se vuelve más insorportable. Los radios rotos, no facilitan el pedaleo.

Vuelta circular, con picnic en la montaña incluido, y pequeña siesta en el prado sobre Llessui, de 92km y unos +1.600m. No puedo quejar, teniendo en cuenta el grado de motivación de esta mañana... Mi manchi

ESTERRI D'ÀNEU - ESPOT - CAMÍ DE QUATREPINS - CREU D'EIXOL - REFUGI DE QUATRE PINS- LLESSUI - RIALP - ESTERRI D'ÀNEU

Los últimos seran los primeros - Esterri-Montgarri Btt

      Esta mañana a las 8, eramos más los valientes delante de la tienda de Dani, si no me he descontado, creo que ocho. La mañana pintaba mal, fria, lluviosa, o más bien tormentosa, y sin signos de mejora en el horizonte. Decidimos salir igualmente, y a la altura de Isil, me esperan lo chicos y ya estamos mojados por la lluvia.  David huye de la lluvia un poco antes, en Isavarre, le tocaba trabajar.

     En Alós de Isil, otra vez la disyuntiva de mojarse más o continuar.  El sentido común decía que había que darse la vuelta, las ganas de pedalear me decían que debía seguir. Así pues, continuo, pero no os preocupeis compañeros, esto es como una expedición de montaña, si llega un miembro, damos la cima por hecha !. Llego a Montgarri a las 10.40h con el maiot ya seco, al poquito deja de llover, y después del Pont de Perosa, ya hay un rayito de sol que me calienta un poco el cuerpo.

       Una vez en destino, charlo un poco con los que allí había, y con cinco ciclistas que vienen empapados de Son haciendo la Pedals. Repongo un poco las fuerzas, rumbo a Esterri de nuevo, donde me planto delante de Esi Erri a las 12.40h.  Ducha y a trabajar.

       Al final no sé que ha salido, pero si Jesús dice que 62km y +1.100m , pues será eso, entre carretera y pista por el bonito valle de Isil, con sus correspondientes repechones. Dos comarcas en una mañana. No hay testimonio gráfico, pero los que me conoceis, ya sabeis, las mentiras no van conmigo, y ahí esta !!. Hasta la próxima.